La lluna i el cirerer

Algú a escoltat mai la lluna parlar amb un cirerer? Si en teniu un a prop de casa quan arribi la primavera i estigui ben florit un dia el vespre quan ja sigui fosc acosteu-s’hi mol a poc a poc sense fer gens de soroll. Arrauliu-se sota seu al costat del tronc i escolteu mol atentament.
Sentireu un xiuxiuej ,que de primer pensareu que es el ven, però que si escolteu mol i mol atentament os adonareu que son la lluna i el cirerer que parlen mol suaument. Ella li diu a ell
- Ai ¡ cirerer que em voldràs donar de las teves flors blanques per poder-me adorna quant trobi marit i em vulgui casar.
A la qual cosa li respon el cirerer.
- Si et cases el mes de maig te les podré donar beró no podré si ho fas més tard. Si et cases al junyi et daré les roges cireres que aleshores tindre. Dues a cada orella et podràs posar com si fossin arracades d vermell coral i una randa al pit quedarà molt be, el blanc de la teva cara i el color vermell
- Ai no se no se....
Li respon la lluna mentre tota presumida se’n va a emmirallar-se amb la aigua clara que porta el torrent. I es que la lluna no sap que mai estarà tan maca com quan rere el cirerer florit ella treu el cap.

El mussol

Es trist ser mussol
I estar sempre sol
Ulls grossos que miren
Sense veure res
Sols de tan en tan
Fa ...hu.hu.hu. jo soc molt dur
Posat dalt de una branca
Mol ben agafat
No te niu ni parella
Sols te un abric de plomes estarrufat
Ningú sap si es que te por
Ho es que bol espantar
Si es que bol fer por
Ho es que esta espantat
Però ell va repetint
Hu.hu.hu. jo soc mol dur
Quasi no tanca els ulls
Pel que pugui passar
Sempre esta alerta
Sense deixa de mira
Repetint sense parar
Hu.hu.hu. jo soc mol dur.

EL PORC


Sento odi al cor
Em sento com un porc
Envoltat de merda dins de una cort
que no es renta la cara ni tampoc el cul
L’envolta la merda i no sent la ferum
No coneix las flors i per això no sap
Que el que l’envolta és merda
I no esta espantat i tan se li en fa
Ai ¡ del pobre porc si un dia sap
Que existeixen les flors i les pot olorar
Aleshores sabrà la podo que fa
I ja no es podrà suportar
I potser que es mori ja s’ho trobarà
Però fins i tot si es mor, la podo de la merda
No podrà oblida

Nineta estimada

Nineta bonica
De carona blanca
Ullets d’atzabeja
I galtes rosades
Vas aparèixer una nit de reis
Mol ben embolicada
Amb paper de seda i una gran llaçada
La por de espatllar-te
Va fer que et deixes
Assegudeta en una lleixa
De la meva cambra
D’eon no mes baixaves
Cada dia al mati el vespre
Per fer-nos un peto i una abraçada
I des t’aïllí em vas veure créixer
Escoltant els meus plors
També las meves rialles
Penes i alegries
Neguits i esperances
Em vas deixa creixa sense dir-me res
Ni una paraula, nomes escoltant-me
En els teus ullets d’atzabeja
Van quedar-hi totes les confidències
Per sempre guardades
Nineta bonica amiga de l’anima.