La lluna i el cirerer

Algú a escoltat mai la lluna parlar amb un cirerer? Si en teniu un a prop de casa quan arribi la primavera i estigui ben florit un dia el vespre quan ja sigui fosc acosteu-s’hi mol a poc a poc sense fer gens de soroll. Arrauliu-se sota seu al costat del tronc i escolteu mol atentament.
Sentireu un xiuxiuej ,que de primer pensareu que es el ven, però que si escolteu mol i mol atentament os adonareu que son la lluna i el cirerer que parlen mol suaument. Ella li diu a ell
- Ai ¡ cirerer que em voldràs donar de las teves flors blanques per poder-me adorna quant trobi marit i em vulgui casar.
A la qual cosa li respon el cirerer.
- Si et cases el mes de maig te les podré donar beró no podré si ho fas més tard. Si et cases al junyi et daré les roges cireres que aleshores tindre. Dues a cada orella et podràs posar com si fossin arracades d vermell coral i una randa al pit quedarà molt be, el blanc de la teva cara i el color vermell
- Ai no se no se....
Li respon la lluna mentre tota presumida se’n va a emmirallar-se amb la aigua clara que porta el torrent. I es que la lluna no sap que mai estarà tan maca com quan rere el cirerer florit ella treu el cap.