Nineta estimada

Nineta bonica
De carona blanca
Ullets d’atzabeja
I galtes rosades
Vas aparèixer una nit de reis
Mol ben embolicada
Amb paper de seda i una gran llaçada
La por de espatllar-te
Va fer que et deixes
Assegudeta en una lleixa
De la meva cambra
D’eon no mes baixaves
Cada dia al mati el vespre
Per fer-nos un peto i una abraçada
I des t’aïllí em vas veure créixer
Escoltant els meus plors
També las meves rialles
Penes i alegries
Neguits i esperances
Em vas deixa creixa sense dir-me res
Ni una paraula, nomes escoltant-me
En els teus ullets d’atzabeja
Van quedar-hi totes les confidències
Per sempre guardades
Nineta bonica amiga de l’anima.