Un batalló indestructiple

El 5e batalló d’infanteria d'operacions especials havia finalitzat les maniobres que els havien portat a aquell lloc.
Impressionava veure aquell contingent militar circulant per entremig de las muntanyes. Homes i vehicles formaven un comboi perfectament organitzat.
El batallo estava comandat per el coronel Jacson que viatjava en un vehicle tot terreny encapçalant la formació
En el rostre esparta del comandant si podia veure una espècie de moeca que volia ser un somriure , es sentia satisfet i orgullós ! Els seus homes eren els millors y els més ben entrenats ¡ les maniobres havien estat un èxit total.
Hi havia hagut algunes baixes però això ja se sap, sempre hi ha algun babau que no sap el què ha de fer i aleshores passa el què passa. Però a fi de contes perdre la vida en acte de servei és lo millor que els pot passar a alguns infeliços.
A part de això tot havia estat perfecta, les armes que havien estat el objectiu de las maniobres havien sobrepassat totes les expectatives. Aquells canons de raig làser podien calcinar tot el què i hagués a un quilòmetre a la rodona en uns segons.
En el lloc on fins fa poc i havia un bosc amb arbres centenaris, desprès de passari els seu batalló només hi quedava un paratge calcinat sense el més minin rastre de vida.
- Espero que aviat puguem fer servir aquestes armes de una manera real, hi ha molta gent indisciplinada al mon i ja és hora de posar-hi ordre .
Va pensar el coronel Jacson, mentre el comboi ja arribava al campament. Un cop allà, tan els soldats com els oficials es van disposar a sopar i desprès a dormir , l’endemà tornarien tots a casa i tindrien uns reconeixements mol merescuts.
El coronel, com el resta del seus homes desprès de sopar es va dirigir a la seva tenda, tot i que ell encara no havia acabat del tot la feina.
Havia de redacta l’informa que hauria de presentar els seus superiors,faria una descripció detallada del poder destructiu d’aquelles meravelloses armes sense oblida esmenta las tècniques que ell havia ideat per millorar-ne el poder destructiu.
- Aquestes armes marcaran el principi de una era, dominarem el mon no hi haurà cap país que es resisteixi al nostre domini.
Em aquest pensaments es va estira al seu catre amb la satisfacció de qui ha fet la feina ben feta i amb aquest sentiment y el silenci i la tranquil·litat que regnava el campament es va adormir profundament.


De cop el van despertar uns trets i els crits del seus homes ¡¡Ens ataquen!! ¡Ens ataquen! sentia que cridaven.
- Qui cony ens pot atacar? no estem pas en guerra.
Va crida el coronel sortint de la tenda descalç i a mig vestí.
Però no va pode veure res, una llum mol potent l’enlluernava i amb prou feines li deixava obri els ulls, només podia sentia els crits esgarrifosos que proferien els seus homes.
Per uns instants li va sembla veure unes estranyés figures que no semblaven pas humanes movent-se per tot arreu, i que anaven empenyen als seus homes el centre de on venia la llum, de sobte va senti un cop al cap que el va anar paralitzant fins que va perdre el coneixement.



Quant va torna en sí no sabia on era ni quant de temps havia passat. Com va poder es va anà alçant mirant a tota arreu per si podia veure alguna cosa que li dones una referència de on era. Aleshores es va adona que era en un lloc que li era del tot desconegut.
Aquell lloc fosc i tenebrós no se assemblava pas a cap lloc que ell hagués estat abans.
Era tot mol estrany..¡¡ i aquella pudor!!.. se sentia per tot arreo, era una pudor nauseabunda que feia que el aire fos irrespirable. Aquella pestilència només era comparable amb la pudor dels excrements més pútrids, era com si estes immers en una gran latrina.
Tot i que i havia molt poca llum es va poder adona que allò era un immens abocador ple de tota mena de maquines i artilugis estranys convertits en ferralla, I quina no va ser la seva sorpresa i el seu estupor quant va descobrí entre la ferralla els seus meravellosos canons làser últim model fets miques.
I els seus homes¡¡ aquell magnífic batalló també formava part de aquell desastre, alguns geian per terra i altres corrien embogits de un lloc el altre cridant i maleint , buscant una sortida inexistent.
Aquell lloc no tenia sortida estava envoltat de una immensa basa de llot pestilent. Una basa que semblava tenir vida pròpia i que mica mica se o anava empassant tot.
El comandant va cridar amb totes las seves forces que volia veure els que l’havien portat allà, exigia, renegada i reclamava els drets de la Convenció de Ginebra. Però ningú responia a las sevas exigències, mentre amb desesperació veia que la immensa basa pestilent anava engolint homes i maquines.
Ja li faltava poc perquè l’engolís a ell també com al resta dels seus homes i encara no havia pogut entendrà que havia passat, ell havia fet una tasca excel·lent mereixedora dels mes alts reconeixements tot havia anat perfecta que era allò? Qui els havia portat a aquell lloc horrible? No entenia res quins enemics eren aquells tan poderosos que havien destruït de aquella manera el seu magnífic exercit.
Amb las ultimes forces que li quedaven va torna a crida que li donessin una explicació de tot allò. Però aquest cop, potser afeblit el seu orgull per la imminent aproximació de la mort, o va demana de una manera diferent o va demanar com un favor com una ultima voluntat avanç de mori.
Aleshores va aparèixer damunt seu una maquina voladora que va aterra al seu costat , del seu interior va sortí un esses estrany com els que li havia semblat veure al campament.
Aquell esses al i prim de pell blanca com la cera, el va mirar amb uns ulls grossos i vidriosos dins dels quals si podia veurà una cosa semblant al que nosaltres en diem commiseració, aleshores aquell humanoide posant-se un aparell a la boca, que feia de traductor, va pronuncia unes paraules amb un to metal·litzat que deien.
- O SENTO…..JO NO E ESTAT PAS QUI US HA JUTJAT ……JO NOMÉS OBEEIXO ALS QUE TENEN CURA DE MANTENIR L’UNIVERS NET DE BRUTÍCIA…HO SENTO…JO JA NO HI PUC FER RES…HO SENTO
Aleshores el ésser va puja a la nau i va desapareixa,mentre, el Comandant Jacson, com el resta del seu batallo era engolit per el gran abocador pestilent.




.